És possible que això passes en aquest país?

Era el 1975 quan arriba a les meves mans  un llibre de poemes de Gabriel Celaya titulat “Cantos íberos" i entre ells, “La falsa paz”

Peor que la guerra, ¿que?

La paz, la paz!

Esa paz que suena a tiro.

Y que mata sin alarma.

Paz, paz, paz!



"parte" corresponent a l'1 d'abril del 1939

Quan vaig començar a escola ( el meus records s'inicien a finals dels anys 50)  el calendari escolar assenyalava  l'1 d'abril com a “Dia de la Victoria”, es llegia el "parte de guerra”: En el dia de hoy, cautivo y desarmado el Ejército Rojo......., cantàvem cançons patriòtiques com el "caralsol" o  el "Pordioslapatriayelrey (el mestre era carlista)   i copiàvem de l'únic llibre que teníem,  aquella  "Enciclopèdia  Álvarez", il.lustracions relacionades amb l'efemèride.

A la tarda, ja no tornàvem a escola.

Sovint he pensat que, davant  misèria i tristor, millor oblidar però no, de seguida em reafirmo que no s'ha d'esborrar de la memòria col.lectiva, que el jovent  ha de saber; encara més quan hi ha qui diu “I és possible que això passès en aquest país?” (Així s’expressava una senyora quan, després de la projecció de “Las Maestras de la República”, iniciàrem un debat on es parlà també  de  la depuració patida pel magisteri republicà)

Una depuració conseqüent amb el pensament dels jerarques del “Movimiento”; mireu sinó el que deia al 1937 José Peremartín, Cap d’ensenyaments superiors i mitjans del Ministeri: “Tal vez un 75% del personal oficial enseñante ha traicionado la causa nacional. Una depuración inevitable va a disminuir consideráblemente, sin duda, la cantidad de enseñantes de la enseñanza oficial”

El resultat fou el que ens explica Luís Garcia Montero: “Hi havia tanta mancança de mestres que el Règim va haver d’inventar-se una llei de batxillers-mestres, de mestres sense magisteri, per repoblar les escoles i ensenyar a les nenes el compliment de “sus deberes” i als nens el perill de no observar  “los Diez Mandamientos”.

Els docents  havien de ser la punta de llança del "Règim".  

La revista “ El Magisterio Español”,  corresponent al 14 de febrer del 1940  expressava el tipus de mestre que volia el “Nou Estat”: “Queremos hacer del Maestro un capitán, un apóstol y cargamos sobre su conciencia el peso enorme de una civilización, y nada menos que la civilización cristiana para forjar un pueblo catòlico (..), que neutralice los efectos y destruya la estela de la escuela deïcida, de negra i nefasta memoria para España”.

En aquella escola hi havia uns objectius instructius, psicològics, patriòtics i religiosos. La manera d’aconseguir-los, que millor que la mostra treta d’aquest Diari d’una classe de 3er grau corresponent al dimarts 2 d'abril de 1940 (la jornada anterior, “Dia de la Victoria” havia estat festiu). Així era l'escola franquista.