dimarts, 23 de febrer del 2016


Llengües estrangeres: Molts exigències, poques oportunitats

Aquesta tarda rebia la informació que del 8 a l’11 de març  seria oberta la inscripció a les proves lliures per a l’obtenció de certificat intermedi (B1), avançat (B2) i C1, en llengües estrangeres.  http://ensenyament.gencat.cat/ca/serveis-tramits/proves/proves-lliures-obtencio-titols/convocat-ordinaria-idiomes/

Recordava com el B2 d' anglès l’exigeixen en molts centres per a cobrir llocs singulars i també, que l’article 119.5 de la LEC,  parlant del sistema d’ingrés a la funció publica docent (oposicions) diu: “...s’ha d’acreditar un nivell de competències corresponent al nivell B2 del Marc (5è de l’EOI) pel que fa al domini de llengües estrangeres, sens perjudici del nivell exigit per a accedir a l’especialitat de llengües estrangeres.”

Davant aquesta realitat no és estrany que la demanda del professorat pel que fa a la  formació en llengües, especialment l'anglesa, sigui tan  gran i  contrasta amb l’actitud del Departament que, oferint minsa formació presencial, la desvia a l’oferta privada i/o a distància.

Una oferta clarament insuficient que ni s’adapta   al discurs del govern (ja ens té tan acostumats) ni a  les demandes, necessitats i titulacions que s'exigeix  al professorat.
I per a mostra un "botó": només cal veure l'oferta d'anglès  a les nostres comarques:
  1. Enguany no hi ha de presencial pels nivells inicials i intermedi (B1).
  2.  Els cursos per docents a l’ EOI Lleida: 1 grup de 4art., 2  grups de 5 i 1 grup de C1
  3. La reserva de places en cursos ordinaris: 2 a Balaguer i Tremp, 3 a Vielha i 4 a La Seu d’Urgell.

I si reclamem al Departament  que sigui conseqüent amb els seus missatges i   exigències de titulació al professorat, al que ha de donar facilitats i  l’oportunitats d’accedir?
 
 

 

dimarts, 16 de febrer del 2016


L’avaluació,  per consolidar un nou estadi (sexenni)
 
Aquests dies  s’observen diversos titulars de premsa del tipus: “els professors més implicats en al feina cobraran més” (Diari Ara); “Els professors catalans tindran més sou si demostren que són innovadors” (Diari El Periódico).....

Titulars, amb ampli ressò als claustres i a les xarxes mediàtiques,  resultat de la nota de premsa del Departament d’Ensenyament, amb data 15 de febrer, sobre la publicació al DOGC d’una ordre de modificació del procediment per assolir nous estadis (sexennis).
 
 
L’ordre estableix que per consolidar un nou estadi es pot sol·licitar que es valori  els resultats de l’avaluació del centre i/o  de l’exercici docent; essent una decisió totalment voluntària de l'ensenyant.

Els deu crèdits que es necessiten s' assoleixen: 1 per any treballat, i la resta, deixant de banda la puntuació que voluntàriament es pot aconseguir per l'avaluació del centre o la tasca docent, mitjançant tutories,   coordinacions i altres   responsabilitats; també participant en cursos  de formació permanent i  en  activitats diverses com colònies,....)

Tota la informació es pot trobar a l’enllaç:

És molt important que en preveure la data d'un nou estadi s'aporti la sol·licitud de reconeixement  abans del seu compliment (al voltant de tres mesos) i així evitar la penalització que es produeix si es presenta a posteriori

Hem de ser conscients que l’actual procediment canviarà ben aviat. En aplicació de la LEC, abans del 17 de juliol del 2017 s’ha de passar del sistema d’estadis (sexennis) al de "graus". La LEC preveu un màxim de 7 "graus" a assolir cada 5 anys.

Sobre el nou sistema per consolidar el "grau" i les quantitats que implicarà haurem d’estar atents; no hem d'oblidar que la LEC assenyala l’avaluació com a requisit per a la promoció docent i potser aquella valoració ja no serà voluntària. i segur que dóna per a un altre article.

En qualsevol cas, FETE-UGT s’oposa a vincular les retribucions dels docents a l’avaluació i el rendiment de l’alumnat en el que, a més de la tasca docent, intervenen molts altres factors i variables.

dilluns, 15 de febrer del 2016


I si  reduïm el nombre d’alumnes a l’aula?

Una oportunitat per avançar

 Totes les previsions ens fan pensar que el proper curs serà el tercer consecutiu amb  reducció d’alumnat de 3 anys. 100 alumnes menys cada any. A Lleida la disminució en els dos darrers cursos ha significat la pèrdua d’un grup  a l’ensenyament públic i la no renovació de concerts a diversos centres de la nostra ciutat.
 
Sessió del Consell Municipal d'Ensenyament. Febrer 2016.
Al darrer Consell Escolar Municipal el Director dels SSTT anunciava la fusió de les dues escoles del barri del Secà, la qual cosa implicarà pèrdua d’un grup de 3 anys i, a mig termini, d’una de les dues escoles. Val a dir que no va aclarir si,  conseqüència dels 100 alumnes menys previstos, preveien altres reduccions de grups i/o concerts.
 
Per tant, davant la pèrdua d’alumnat, el Departament opta per reduir grups.
 
Hi ha una alternativa  força diferent: Menys alumnes a les aules de P3.
 
Una reducció  objectiva i homogènia a fer en tots els centres (públics i concertats) per a què dels actuals 25 alumnes/aula es passi a 20; i  als centres de major complexitat afegir personal de suport per atendre l’alumnat amb necessitats educatives especial.
 
Cal recordar que a l’any 90, -fa 26 anys- quan amb aplicació de la LOGSE arribaren a les escoles  els primers alumnes de tres anys, el nombre d’inscrits a l’aula es  fixà en 20 i fou més endavant quan, per necessitats d’escolarització, s’augmentà fins al màxim que permetia la Llei (25), tot arribant en alguns cassos, fins a 28 alumnes a l’aula (una barbaritat des de tots els punts de vista).
 
La davallada d’alumnat que es va produint en aquests últims anys és una oportunitat per aconseguir el que la Consellera Ruiz anunciava, i que des de la FETE-UGT  compartiríem, com a eixos de la legislatura: “La cohesió social, la igualtat d’oportunitats i l’èxit escolar”
 
I que millor que els fonaments, per assolir-los, es posin en els primers anys d’escolarització dels nostres infants.
 
Una oportunitat per avançar.
 
 
 
NOTA: Escrit elaborat amb el Ramón Moreno Giménez
 

divendres, 5 de febrer del 2016


PEL DRET A DECIDIR LA JORNADA ESCOLAR. TAMBÉ A LES TERRES DE LLEIDA
 
 
Fa just un any qui era el Conseller de Presidència, Francesc Homs, informava que el govern volia impulsar l’adaptació a l’horari europeu per facilitar la conciliació de la vida laboral i familiar i es presentarien canvis legislatius “oportuns” i mesures “concretes” per “passar d’un horari franquista irracional a un democràtic i racional”.
 
Des de l’àmbit educatiu, quan parlem de la conciliació de la vida laboral i personal hem d’incloure també el temps escolar, social i familiar.
 
En Europa més de 16 països tenen implantada la jornada continuada (intensiva); a Espanya la majoria de les CCAA la tenen o coexisteixen els dos tipus de jornada escolar: la continuada i la partida; i pel que fa a Catalunya la majoria dels centres de secundària han implantat la continuada.
 
Pel que fa a l’organització del temps escolar, la realitat social de cada centre ens porta a situacions i necessitats diverses. És per això que, dins el marc de la LEC i el Decret d’Autonomia de Centres, té sentit el dret de la comunitat educativa a decidir quin tipus de jornada, partida o  intensiva, vol.
 
Des del 2012 el Departament ha impulsat en  centres d’infantil i primària, val a dir que cap a les terres de Lleida (5 al Baix Empordà i 1 al Baix Llobregat), un pla  experimental per avaluar l’impacte de la jornada continuada en la millora del rendiment escolar, coordinació dels serveis locals, despeses energètiques, temps de preparació i de formació continua del personal, millora de la conciliació familiar i repercussions en les activitats extraescolars.
 
 
Recentment el Departament d’Ensenyament ha anunciat l’ampliació del pla  a altres escoles i la seva avaluació al 2019. I si reclamem que el pla pilot s’estengui  als centres de les nostres comarques que ho hagin demanat?
 
Parlar de temps escolar és parlar dels horaris dels alumnes, dels horaris dels professionals, del lleure, d’extraescolars, de la distribució d’horaris curriculars i extracurriculars, de la participació i implicació de l’entorn i dels ens locals en l’educació; de la conciliació de la vida personal i de la capacitat de la comunitat educativa per decidir el seu projecte d’escola.