diumenge, 8 de novembre del 2015


Català fi o català (a seques)

Un amic em diu que no entén per què soc unionista i li contesto amb un escrit de l’Ernesto Ayala;
 
“Per què se segueix insistint a dividir els catalans en independentistes i unionistes? No sóc independentista (...) però tampoc em considero unionista, si amb això es vol assenyalar els que combreguen amb un Estat de vocació centralista i amb una incorregible pulsió antiperifèrica. Si, com molts a Catalunya, creiem en una Espanya plurinacional i plurilingüe, no arribo a entendre com se'ns pot etiquetar d'unionistes”.

No m’agrada el terme “unionista” ni que s’utilitzi amb tanta lleugeresa; potser serà que  recordo aquells anys 70 quan al conflicte de l’Ulster es parlava dels unionistes;  els veia “los malos de la pel·lícula”.

Sovint sento a prohoms del procés i la desconnexió que parlen d’opressió, de llibertat, de ser esclaus i subjugats, de....;  com sigui que ni els meus conciutadans  ni jo som mancats de llibertat (és la meva impressió) i, vivint en un país democràtic tot i molt imperfecte (la nostra lluita s’ha centrar en millorar la dignitat i les condicions de vida de les persones), no m’identifico amb els seus missatges. És més, en sentir-los,  tinc la impressió que dirien el mateix si es trobessin davant un auditori saharaui, palestí o...  sota opressió efectiva; però no, es refereixen a nosaltres, homes i dones de Catalunya.

Consti que tinc una gran consideració vers els independentistes  i simpatitzo amb aquells que, tant avui com al llarg de la història, han lluitat  per alliberar-se de la metròpoli o  dictadura que els oprimeix. 

Torno al bon amic que us comentava al principi d’aquest escrit:

“Bé, si no ets unionista què ets?” (hi ha una mania, malaltissa i molt estesa, de voler etiquetar al personal; de voler definir-lo sobre el que és o deixa de ser)

Vaig recordar una anècdota d’aquest estiu que em passà a Muntanyana, un poble de la Franja.

Em trobo amb un vell i, tot de cop, em pregunta:

-Ets català fí?

-Què vol dir català fi? (fou la meva contesta)

-Què si vols la independència.

Ja ho sabeu, com no soc català fi; si em voleu etiquetar.... doncs, català (a seques).

Salut

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada