Allò que ens deuen ho han de pagar

Divendres 23 de gener la consellera Ortega  confirmava un rumor que havia començat a córrer uns dies abans, la decisió de pagar als funcionaris i personal  laboral de la Generalitat  una part de la paga extra de desembre del 2012, que havien deixat de cobrar, concretament ¼ part. La decisió es presentava oficialment a la taula de negociacions de la Funció Pública el dilluns 24; també avançaven que s’intentaria pagar amb la nòmina del març. En quines condicions? Si veiem que són per sota del que s’aconsegueix via sentències caldrà seguir amb la via judicial i continuar en la nostra crida al professorat que presenti reclamacions prèvies al contenciós. Allò que ens deuen ho han de pagar; no hem d’acceptar, ara que hi ha sentències fermes, cap acord denigrant.

 

Any electoral digueren uns. Potser, però sense oblidar-nos de les milers de reclamacions individuals i contenciosos que fins ara han arribat  als jutjats de Catalunya i les més de 200 sentències que obliguen a la Generalitat a pagar i amb interessos de demora. A més de l’allau de noves reclamacions –efecte crida- que es preveu davant una sentència favorable d’aquestes característiques.

A l’àmbit de l’ensenyament lleidatà hi ha un centenar de reclamacions,  i processos individuals iniciats i pendents de resposta, que es porten des dels serveis jurídics de la UGT de les Terres de Lleida.

Quan des de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament de la UGT  aconsellàrem al professorat l’inici de les reclamacions prèvies al contenciós; la primera resposta de la resta d’organitzacions sindicals fou que no calia reclamacions individuals; que amb una ja seria suficient per estendre-la a tot el col·lectiu. Recordo un dels sindicats com escampava pels claustres i a la seva web: "és una estratègia equivocada i precipitada i que pot tenir conseqüències jurídiques negatives per als treballadors que les portin a terme". Amb el temps s’ha vist que no era així. Per què actuaven d'aquesta forma?

 

Hem de   reconèixer  la determinació d'uns companys i companyes  que, anant més enllà de la justa i generalitzada indignació, - una mestra em deia: “tot aquest paperam potser no servirà per a res però ho faig per dignitat”-, iniciant el procés han “ajudat” a què l’Administració prengui una decisió que si no ho feia voluntàriament, es veuria obligada per ordre del jutge. En definitiva són les i els qui aconseguiran es retorni a tothom allò que se’ns deu.

Des de la UGT utilitzem totes les eines al nostre abast per la defensa i la millora de les condicions laborals dels treballadors i treballadores (unes vegades ens sortim i altres no) tant des de l’àmbit de la negociació, el de la mobilització o, com en el cas que en aquest escrit hem tractat, el dels jutjats.

Salut