Tenim tan poca memòria...!

Al curs 2012-13 als centres educatius de les nostres comarques entraren 3.000 nous alumnes  i es va reduir la plantilla en 150 docents.
 

Al 2013-14 ja parlaren d’un canvi de tendència dient-nos que la plantilla havia crescut  (12 docents) per assumir els 912 alumnes nous d’aquell curs escolar.

Enguany,  anunci “a bombo i platerets” d’ un miler  de professors més,  dels quals,  37 han estat adjudicats a les terres de Lleida; per als 4.405 alumnes que han entrat  al sistema (si al curs passat havia 73.238 alumnes, a l’actual són 77. 643)

La realitat és força tossuda i si, malgrat les barreres del dia a dia (augment d’alumnes a l’aula,  menys hores de personal de suport  i reducció d’aules d’acollida, dificultats per un ensenyament més personalitzat i comprensiu, pèrdua de beques i ajuts,,... ), el sistema  no “fa aigües” és gràcies a uns professionals  conscienciats amb què els alumnes no han de pagar unes polítiques  que,  repercuteixen en tots i especialment en els més desfavorits, els que menys capacitat de resposta tenen.

 

Segur que amb aquestes polítiques reduiran el PIB en educació. Si al començament de la crisi estàvem per sobre del  5% ara ja l’han reduït al 4’3 i  anuncien el propòsit   de baixar-lo per sota del 4%.

 

No ho oblidem quan ens presentin diferents informes i ens diguin “no progressa adequadament”.

 

La culpa no l’haurem de buscar en la tasca d’uns  docents que cada vegada s’han d’esforçar més per no disminuir  la qualitat de l’ensenyament.  Caldrà cercar-la en les retallades que es continuen produint al nostre  sector que, com als de la sanitat i l’atenció a les persones,  són al  “punt de mira” per a carregar-se un estat del benestar que s’anava configurant i  ara desmantellen.