divendres, 29 de novembre del 2013


El fil roig: 125 anys  de lluita
 
El passat dimarts 26 de novembre, es presentava a la Paeria de Lleida “El Fil Roig”; llibre que recorda com feia 125 anys  es reunien a Barcelona representants de quaranta-set societats obreres, i constituïen la Unió General de Treballadors; 125 anys lluitant.

Assegut en aquell banc del Saló de Plens del nostre Ajuntament, en uns moments força difícils pel sindicalisme i concretament per la UGT, recordava un article que vaig escriure ja fa un grapat d’anys:

 HOMENATGE AL COMPROMÍS AMB UGT

 I “El cant dels Segadors” sorgí amb espontaneïtat,  desprès  que el quartet “Ilerda” fes sonar les darreres notes de l’himne del moviment obrer, “La Internacional”. Així es tancava l’acte d’homenatge als homes i dones amb trenta anys i més de militància a la UGT de les Terres de Lleida.

Fou un xic nostàlgic - vaig recordar alguns que allí no hi eren – i alhora joiós , ens trobàvem gent del metall, de la construcció, de la telefònica, de l’ensenyament, de l’hoteleria, de la banca, de..... Tots plegats homenatjàvem  uns  companys i companyes que en  moments difícils, quan l’urc de la dictadura encara podia fer mal, van decidir afiliar-se i militar en la Unió General de Treballadors; companys i companyes amb anhels d’avançar en llibertat; per que com deia el que va ser Secretari General de la Unió de les Terres de Lleida a finals dels anys 70, Joan Mujal : “La llibertat és la cosa més important que hi ha i llavors no hi havia”.

 L’homenatge va coincidir amb els 30 anys de la gran festa de la democràcia, les primeres eleccions democràtiques que donaren el cop definitiu a la dictadura tot i que, com en aquelles pel·lícules de terror, el monstre encara   ens donà algun ensurt. Trenta anys de democràcia que no ens han de fer oblidar: els drets bàsics que ara gaudim no ens han estat regalats, ni han arribat perquè sí; ens els hem guanyat, els ha guanyat el conjunt de la ciutadania del nostre país, també, per no dir molt especialment, els treballadors i treballadores, mitjançant els seus instruments, els sindicats.

 Els i les ugetistes homenatjats es reafirmaven en què s’ha avançat però, per aconseguir aquella societat justa i solidària que somiaren quan es van afiliar a la UGT,  encara resta molt a fer.

 A tots ells i  a totes elles moltes gràcies; ens van obrir el camí, i ara.... Endavant..

Lleida, 16 de juny 2007
 
Uns companys i companyes que es mereixen, que ens mereixem, respostes i actuacions clares, i si al nostre sindicat hi ha hagut males pràctiques, que s'assumeixin responsabilitats.
 
 

 

diumenge, 24 de novembre del 2013


Violència masclista també a l’àmbit laboral

 Davant la commemoració del Dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones, cal reiterar el  compromís en la lluita contra aquesta xacra social. Cal visualitzar la violència contra les dones per tal que tothom tingui clar que la violència masclista es pot donar en tots els espais, més enllà del domèstic, de l’àmbit de la parella o del familiar.
 
Hi ha una altra violència masclista, una violència invisible socialment, que no mata però sí aniquila anímica i psicològicament a qui la pateix. Aquella violència que tothom sap que existeix, sempre ha estat present, però de la que ningú parla. Les mirades lascives, els apropaments físics excessius, comentaris, formes d’adreçar-se, contacte físic deliberat i no desitjat, invitacions persistents, inducció per a quedar-se a soles innecessariament,.... Parlo de l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe a l’àmbit laboral, als centres de treball, que pateixen, segons un estudi del Instituto de la Mujer, un 15% de les dones treballadores.

Situacions que no surten a la llum perquè la víctima és conscient que la denúncia no servirà per a res, potser només la perjudicarà, perquè li sembla que l’empresa s’inhibirà del problema, que els companys i companyes no es posaran de la seva part, com si a ells no els hi anés, com si ella tingués alguna mena de culpa.
 
Aquest assetjament tant pot provenir dels companys de feina o tercers relacionats amb l’entorn laboral, com  d’un superior jeràrquic o d’altres persones que poden influir en les condicions laborals i/o ocupació de la víctima.; també l’assetjador pot ser el treballador i la víctima la dona superior jeràrquicament a aquest a l’empresa. Tant se val qui sigui el maltractador, sempre és violència masclista.

La salut de la víctima, tant psíquica –disminució de l’autoestima, ansietat, sentiments de vulnerabilitat/culpa, indefensió, estrès, tristesa, depressió,...- com física – alteracions digestives, insomni, taquicàrdia, migranyes, problemes respiratoris, cutanis,...- es va ressentint. La dona ho suporta estoicament  fins que, en la majoria dels cassos i abans de denunciar, s’acomiada de la feina per no haver d’aguantar més temps aquella situació. Ara la treballadora és víctima per partida doble: per assetjament i per  pèrdua de l’ocupació.